Guest
Maktub de Paco Arango, en clau de comèdia ens presenta una història d’optimisme i fe enmig de la malaltia, tot un regal per conrear la esperança. Antonio (Diego Peretti) és un home maniàtic, acostumat a la seva vida, acostumat a un matrimoni que va caient en la fredor, a un fill adolescent a qui no demostra afecte i a un treball avorrit. Per un cop fortuït acaba a la sala d’espera d’un hospital per fer-se un TAC. Manolo (Andoni Hernández) és un adolescent malalt de càncer, un jove amb un sentit de l’humor impecable i que assumeix per descomptat la seva situació: la malaltia no serà el final de la seva vida sinó el principi d’alguna cosa millor. No es pot veure Maktub i quedar indiferent. És una pel·lícula ambientada en un Nadal qualsevol, sí, però molt diferent, el millor. Els que han passat un Nadal amb un malalt de càncer saben perfectament que en els següents pot ser que no hi sigui. I farà tot el possible perquè sigui el millor. A Maktub no és així, és el malalt, l’encarregat d’aquesta “missió secreta”
