Guest
Ja s’alcen les flames, camí del cel i ronquen les trauqes al seu content: com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosser. En la festa del foc, la més radiant naixcuda del poble, que sap goçar, decidits volen tots, sense dubtar, fer d’Alacant una ciutat triomfant. En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, de les dotze en avant, i se pinta el cel de roig, el que ronda una fadrina, te que dur-li, s’es galant, la seua coca amb tonyna. “Tres pardalets, una moneta, d’eixos que van en bicicleta. Xiquets, ploreu, que pardalets tindreu…!” Veniu, xiquets, i cantem la fermosura d’Alacant, la qu’es ja com tots sabem, “Millor terra de Llevant”. En la mar mansa i lluentosa qu’abaniquen les palmeres, i a la llum de les Fogueres qu’es la festa més fermosa, i en un singular encant diu al vent: Viva Alacant…! Viva Alacant!! Viva Alacant!!!
